Esport i diabetis: Adaptació Nutricional
Eva Rodríguez Arisa
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica
evarodri@hotmail.com
L’exercici físic regular és un element fonamental en el tractament de la diabetis. Tanmateix, sense una adequada adaptació nutricional i del tractament amb insulina a l’hora de desenvolupar-lo pot també comportar riscos.
Durant la pràctica de l’exercici físic augmenta el consum d’oxigen i el treball muscular. Els substrats energètics utilitzats pel múscul durant l’exercici son el glucògen muscular, el glucògen hepàtic i els triglicèrids, com a àcids grassos lliures, del fetge. L’ajust metabòlic per preservar la normoglicèmia durant l’exercici és mediat per acció hormonal. Aquestes adaptacions hormonals desapareixen davant el dèficit insulínic, el cas de la diabetis tipus 1, on la resposta fisiològica es desencadena de manera exògena. L’excés insulínic accelera la utilització de la glucosa i inhibeix la lipòlisi, pel que condueix a la disminució de la glucosa en sang i a la disminució dels àcids grassos lliures, produint hipoglicèmia. Massa poca insulina altera la utilització de glucosa i activa la lipòlisi, situació que condueix a l’increment de glucosa en sang, d’àcids grassos lliures i cossos cetònics, produint-se un risc de cetoacidosi.
Una acció similar pot existir en la diabetis tipus 2 tractada amb insulina o sulfonilurees. En aquests casos la hipoglicèmia tendeix a ser un problema lleu. De totes maneres els beneficis de l’exercici en aquesta població poden ser substancials, per la millora que s’exerceix en la sensibilitat insulínica1.
La pràctica esportiva com a part del tractament i la millora del control glicèmic és més evident en la diabetis tipus 2 que no en la tipus 1. 2,3,4
Qualsevol pacient diabètic tipus 1, pot practicar exercici físic entès com a esport de competició o de recreació sempre que no existeixin complicacions i que metabòlicament tingui un bon control. L’ habilitat o estratègia es troba en ajustar el tractament insulínic o farmacològic i nutricional5.
El risc més freqüent de l’exercici físic en la diabetis tipus 1 és l’hipoglicèmia, que pot aparèixer durant, immediatament després o diverses hores més tard de la finalització de la pràctica esportiva.
No son apropiades les recomanacions rígides en quan a quantitat d’hidrats de carboni com a suplement, calculades minuciosament en funció del tipus d’activitat, intensitat i duració, sense prèviament conèixer la resposta metabòlica de l’organisme ni la teràpia insulínica6.
L’ADA proposa com a guia general7:
1. Control metabòlic abans de l’exercici:
Suprimir la pràctica d’exercici quan la glucosa en sang és >= 250 mg/dl amb presència de cetona.
Cautela quan la glicèmia és superior a 300 mg/dl amb absència d’acetona.
Ingerir carbohidrats quan els nivells de glucosa son inferiors a 100 mg/dl.
2. Monitorització de la glicèmia abans i després de l’exercici:
Identificar quan els canvis d’insulina i/o ingesta son necessaris.
Conèixer la resposta glicèmica davant de condicions d’exercici diferents.
3. Ingesta alimentaria
Consumir més hidrats de carboni si son necessaris, per prevenir la hipoglicèmia.
Els aliments amb carbohidrats poden ser ventatjosos durant i després de l’exercici.
El plantejament nutricional ha de contemplar i complementar tant la dietoterapia de la diabetis com la dietètica de l’esport. Te com a objectius:
Optimitzar el control metabòlic
Minimitzar el risc d’hipoglicèmies després de l’exercici
Augmentar del rendiment muscular
1- Pauta alimentaria en la diabetis
a. Controlada i fraccionada en hidrats de carboni
b. Rica en fibra
c. Pobre en greixos. Sobretot els àcids grassos saturats.
d. Pobre en sucres
2- Adaptada a las consideracions generals de l’exercici
a. Dieta mixta i molt variada
b. Ingesta important i fraccionada d’hidrats de carboni
c. Evitar el dejuni
d. Correcta reconstitució de líquids
e. Horari estable i bona digestió
f. Evitar “experiments dietètics” abans de la competició.
Independentment de l’esquema general que es mostrarà a continuació, el pacient diabètic ha de tenir en compte la seva experiència individual com a esportista. La col•laboració del pacient és bàsica per optimitzar el tractament, així com la realització de controls capil•lars abans, durant i després de l’activitat.
És gairebé impossible establir unes guies de recomanacions en quan a insulina i alimentació. Cada organisme respon diferent a l’activitat física. A més, hi ha una gran quantitat de variables a tenir en compte:
| Respecte l’entrenament | tipus d’exercicis, intensitat, durada, freqüència, moment del dia... |
| Respecte la competició | tipus d’exercici, intensitat, durada, moment del dia, lloc, estrès... |
| Respecte al propi exercici | Nivell d’entrenament, l’estat nutricional, el contingut calòric juntament amb la distribució... |
| Respecte a la diabetis | control metabòlic, pauta alimentaria, pauta insulínica, presència de complicacions... |
Disseny de la pauta alimentaria
Punts a tenir en compte alhora de dissenyar una pauta dietètica:
A) Conèixer al pacient
1. Informació clínica;
Evolució de la diabetis; debut/ control metabòlic/ complicacions associades...
Antropometria; pes/talla/Índex de massa corporal/ mesures antropomètriques (plecs, circumferències, bioimpedancia...)
Hàbits tòxics2. Informació psicosocial
Ocupació/ activitat física/ horaris/ temps de lleure/ nivell socioeconòmic, cultural, religiós...3. Hàbits alimentaris
Necessitats energètiques i nutricionals/ ingesta alimentària habitual, a través de recordatoris, diaris, registres, qüestionaris de freqüència de consum.../ al•lèrgies, intoleràncies, gustos i aversions alimentàries/ aliments i coccions predominants/ caps de setmana i festius; ingesta de superflus, alcohol...4. Comportament alimentari
Àpats que realitza al dia/ horari/ lloc/ temps dedicat/ qui és el responsable de l’alimentació en quan a compra, disseny, preparació.../ orèxia/ hàbit de picar/ compulsió.../preocupació dietètica i motivació...
B) Dissenyar la pauta en funció de A) i tenint en compte les necessitats.
En els esportistes aconseguir un balanç energètic és essencial, entre d’altres, pel manteniment de la massa magra i l’òptim estat físic. El balanç energètic es defineix com l’estat en que l’energia ingerida (a través d’aliments o fluids) és igual a l’energia gastada (metabolisme basal, efecte tèrmic dels aliments i l’activitat física)8.
La posició de l’Associació Americana de Dietistes, les Dietistes de Canadà i el Col•legi Americà de Medecina de l’Esport sobre les recomanacions nutricionals en les activitats esportives, basada en reculls de la literatura científica, mostra la importància d’avaluar individualment les necessitats. El document “Dietary reference intakes for energy, carbohydrate, fiber, fat, fatty acids, cholesterol, protein and amino acids” publicat a Journal of American Dietetic Association9, pot ser útil per individualitzar aquests requeriments. Alguns autors10,11,12 han avaluat els requeriments energètics específics en població diabètica per determinats esports, per tal d’individualitzar encara més.
Els hidrats de carboni (CHO), son importants per mantenir els nivells de glucosa en sang durant l’exercici i reemplaçar el glucògen muscular. Les necessitats glucídiques depenen de les necessitats energètiques diàries de l’esportista, del tipus d’esport, el sexe i de les condicions ambientals. A la vegada, les necessitats energètiques varien en funció del temps i intensitat de l’entrenament.
L’equip de Burke LM13 aconsellen de 5 a 7 g CHO/Kg/dia per entrenaments generals i de 7 a 10 g CHO/Kg/dia per exercicis de més resistència.
L’equip de McKewen MW de la Universitat d’Otago a Nova Zelanda14, demostrà que les dietes amb un alt contingut glucídic (59% vs 50% del total calòric ) aplicades a atletes insulinodependents s’associaren a un empitjorament del control glicèmic, incrementant els requeriments insulínics i reduint el rendiment esportiu.
L’ADA proposa un augment, enfront els requeriments habituals,15 de 2-3 mg CHO/Kg/min en exercicis de moderada intensitat, i d’ entre 5-6 mg CHO/Kg/min, quan els exercicis son d’elevada intensitat. Així un individu de 70 Kg augmentaria 10-23 g de glúcids per hora en funció de l’intensitat de l’activitat.
La situació més habitual d’un esportista és la d’entrenament diari, per tant, pel disseny de la pauta es partirà d’aquesta situació. Les modificacions es realitzaran exclusivament per qualsevol motiu que no estigui en aquesta situació habitual, és a dir; vacances, dia o dies de competició, dia de descans, malaltia/lesió... L’esportista ha de conèixer amb anterioritat les variacions que puguin existir en quan a intensitat o duració de l’entrenament (entrenaments més suaus, teòrics...), per tal d’ajustar el tractament.
Les modificacions dietètiques (augment d’hidrats de carboni) s’aplicaran a subjectes prims (IMC inferior a 25Kg/m2), en els exercicis no programats o esporàdics, i sota els efectes d’insulina intermitja.
Les modificacions insulíniques s’aplicaran en situacions de sobrepes o obesitat, en els exercicis programats i regulars, i sota els efectes d’insulines ràpides.
En principi no son necessàries modificacions en els exercicis de baixa intensitat i/o curta duració (< 20-30 minuts), ni tampoc al final de l’acció de l’insulina ja que el risc d’hipoglicèmia és baix.
La situació més complexa per l’ajust del tractament, és en la supercompensació muscular, utilitzada per optimitzar les reserves de glucògen abans de la competició. Aquesta practica es realitza la setmana anterior a la competició i es correlaciona amb l’augment de la potencia muscular. Sherman i col.16 proposen:
| dia | Durada entrenament | gr glúcid/Kg/dia |
| 1 | 90 minuts | 5 |
| 2 | 40 minuts | 5 |
| 3 | 40 minuts | 5 |
| 4 | 20 minuts | 10 |
| 5 | 20 minuts | 10 |
| 6 | DESCANS | 10 |
| 7 | COMPETICIÓ |
L’ajust insulínic en aquests casos és clau. S’aconsella calcular la insulina en base als hidrats de carboni consumits (aproximadament 1,5 U/12,5 g hidrats de carboni).
El requeriment glucídic previ a la competició dependrà de l’hora d’aquesta. L’ideal és prendre de 4 a 5 g CHO/Kg unes 3-4 hores abans. En aquest moment, la reducció insulínica juga un paper determinant 17, 18, 19.
En exercicis de llarga durada la reposició glucídica hauria d’estar entre 40 i 60g/hora19, 20.
L’objectiu de la ingesta glucídica abans de l’exercici és omplir el màxim les reserves musculars i hepàtiques mentre que durant l’exercici és mantenir els nivells de glucosa. Entenem com a carbohidrat qualsevol tipus de glúcid. De fet, els mono i disacàrids (sucres senzills) son de més fàcil digestió i els més aconsellables previs i durant l’esforç. Les solucions comercials que contenen entre 6-8 % d’hidrats de carboni s’absorbeixen millor i causen menys disconfort gàstric que les begudes refrescants o els sucs de fruites que poden contenir un 13-14% de glúcids21.
Es recomanable que els fluids o “snacks” utilitzats abans o durant la competició siguin: suficients en líquids per mantenir la hidratació, pobres en greixos i fibra per facilitar el buidat gàstric i minimitzar l’estrès intestinal, rics en carbohidrats per mantenir els nivells de glucosa i moderats en proteïnes22. Amb aquestes característiques l’esportista escull la textura segons les seves preferències. Les barretes energètiques poden ser molt útils en esports de llarga durada, i en aquells que es practiquen a la natura, lluny d’avituallaments (esquí, escalada, trekking...). Contenen al voltant de 3 racions per barreta (66%) amb un contingut energètic d’unes 170 Kcal. A la taula 1 es mostra el contingut nutricional de begudes i barretes utilitzades per esportistes.
Alguns documents, sobretot els que fan referència a l’esport, promouen la divisió dels hidrats de carboni en funció del seu índex glicèmic. Actualment el nombre d’estudis és limitat per confirmar aquesta aplicació sobretot pel que fa a la diabetis. L’evidència in vivo no mostra efectes evidents, pel que l’important és el total de carbohidrats consumits més que no pas el tipus23.
Com anteriorment es comentava la complicació més important de l’exercici físic és la hipoglicèmia, que pot aparèixer fins a 15 hores després24. El major risc d’hipoglicèmia es troba en els exercicis intensos i perllongats, en els subjectes poc entrenats i en períodes de transició entreno-no entreno. La reducció insulínica pot mantenir-se durant tot el dia, juntament amb l’aport compensat de carbohidrats. En pràctiques esportives de llarga durada s’aconsella un aport glucídic al finalitzar l’exercici i un suplement cada trenta minuts durant les 4 hores post competició (aprox. 1,2-1,5g/kg)25 .
Exemple :
Maratonià de 65 Kg, s’entrena 2 hores al dia.
En situació d’entrenament: 5-7g CHO/Kg/dia = 390g= 39 Racions al dia
En situació de competició (marató de 2,5-3 hores): 4-5 g CHO/Kg = 260 g= 26 Racions, 3-4 hores abans de la competició (càlcul insulínic per la quantitat d’hidrats de carboni i reducció d’un 25-50%). Repartir les 26 racions entre líquids i sòlids. A la primera hora és més recomanable la ingesta de glúcids sòlids, independentment de l’estructura.
13-15 Racions repartides amb fècula, fruita, làctics, sucres:
Fècula: Entrepà 100 g pa (4) amb mantega (15g) i melmelada (25g) (2)
Bol de cereals i fruita: 250 ml iogurt líquid (1) amb 1 plàtan (2), 1 kiwi,(1) i 30g de cereals (2)
Fruita; 1 suc de fruita (1-2) amb sucre (1)
Les 13 racions restants es prendran en forma líquida, preferentment begudes energètiques.
Durant la marató reposició hídrica i glucídica 150 a 350 cada 15- 20 minuts, 40/60g d’hidrats de carboni = 1-1,5R contingudes en 200ml d’aigua cada 20 minuts.
Un cop finalitzada la marató aproximadament 80g de glúcids repartits cada trenta minuts durant les 4 hores post competició. Cal respectar els àpats que podrien venir a continuació per incloure l’aport glucídic. Després d’una pràctica esportiva de llarga durada, la gana es troba disminuïda, pel que les begudes energètiques poden ser una alternativa per la reposició glucídica.
És molt important la regularització insulínica, els controls glicèmics abans, durant i després de l’esforç i el confort gàstric de l’esportista. De manera que això no deixa de ser teoria i cal individualitzar i ajustar les pautes.
Les necessitats proteiques en l’esport han rebut considerables investigacions. En principi pautes per sobre de 2g/Kg/dia no estarien justificades. Una ingesta per sota del 20% fora el més apropiat.
Per pràctiques esportives de resistència s’estableix 1,2-1,4g/Kg/dia i per aquells esports de potencia 1,6-1,7 g/Kg/dia22.
Com a recomanació general per assolir aquesta fita nutricional, amb la correcta proporció de la qualitat biològica, no son necessaris suplements proteics ni d’aminoàcids.
La ingesta de làctics/ carns/ peixos/ ous/ llegums/ cereals/ fruits secs... proporciona la quantitat necessària per l’organisme.
La recomanació en quan a ingesta de greixos es troba per sota del 30% del requeriment calòric diari26. No està demostrat el benefici esportiu de la restricció severa dels greixos com tampoc de les dietes riques amb aquests. Els lípids aporten energia, àcids grassos essencials i vitamines liposolubles.
La “tríada” diabetis- cardiopatia- consum de greixos ha estat molt investigada. Es recomana seguir les indicacions de l’ADA en cas d’hiperlipemia. És important potenciar la pauta cardiosaludable; pobre en greixos saturats. Llet i derivats làctics descremats, consum de carns magres, embotits magres, peix blanc i peix blau, oli d’oliva, coccions lleugeres que requereixin poc greix d’addició...
No hi ha suficient evidència científica del benefici de la suplementació amb vitamines i minerals en persones amb diabetis, a excepció dels folats en embarassades i del calci per prevenir l’osteoporosi.
En el cas de l’esport, la guia de consens de l’associació americana de dietistes22 no recomana suplementar amb vitamines ni minerals, a excepció d’aquells esportistes que segueixin pautes molt estrictes, com els vegetarians, en les que eliminen grups d’aliments i això pugui conduir al dèficit micronutritiu.
Precaució també amb els ajuts ergogènics. Cal avaluar-ne; l’eficàcia, la seguretat, la potencia i la legalitat.
La ingesta regular d’aigua és molt important per evitar la deshidratació. Les pèrdues de líquids corporals s’accentuen en els exercicis de llarga durada sobretot en ambients calorosos i en activitats d’alçada (per l’hiperventilació). La pèrdua del 2% del pes corporal estimula les senyals d’alarma disminuint les prestacions aeròbiques màximes, la resistència muscular i la capacitat de desenvolupar el treball físic.
Aproximadament 2 hores abans de l’inici de la pràctica esportiva es recomanen ingerir 400-600 ml de fluids, i durant l’exercici de 150 a 350 cada 15- 20 minuts21.
Els avantatges de l’exercici físic son aplicables a la població diabètica. A pesar de les recomanacions en pràctiques de competició, cal individualitzar el tractament, amb la monitorització dels controls capil•lars previs a l’exercici, durant i post exercici. L’ajust insulina- dieta requereix de més investigació per tal d’establir unes guies o plans d’actuació en funció de cada tipus de pràctica esportiva. El risc d’hipoglicèmia es pot minimitzar amb l’ajust de l’aport glucídic i la disminució insulínica, juntament amb una correcta monitorització.
En individus amb diabetis amb normopes que practiquin exercici com a estil de vida saludable o per lleure, s’augmentaran els hidrats de carboni al voltant de (1-2 racions/hora). En situacions de sobrepes o obesitat es més recomanable l’ajust insulínic, en les activitats conegudes amb anterioritat, i l’augment d’hidrats de carboni en els exercicis esporàdics.
Taula 1. Contingut nutricional d’alguns productes utilitzats per esportistes. Informació per 100 g/ml
1.1 Begudes energètiques i isotòniques
| Producte/ Marca comercial | Descripció | Energia (Kcal) |
HdC (g) |
Lípids (g) |
Proteïna (g) |
| Aquarius | Beguda isotònica | 26 | 6,3 | 0 | 0 |
| Aquarius taronja | Beguda isotònica | 32 | 7,9 | 0 | 0 |
| Isostar Acti Food | Concentrat energètic de fruites (90 ml) | 203 | 46,9 | 0 | 0,52 |
| Isostar tabletas | Tableta energètica ( 4g/unitat) |
367 | 89 | 0,5 | 0,1 |
| Isostar Power Tabs | Pastilla energètica (12 g/unitat) | 363 | 79,9 | 0 | 0 |
| Isostar Fast Hydration | Pols per reconstituir. Beguda isotònica | 371 | 87,4 | 0 | 0 |
| Isostar Fast Hydration | Beguda isotònica | 29 | 6,7 | 0 | 0 |
| Burn | Beguda energètica amb cafeïna | 44 | 10,5 | 0 | 0 |
| Red Bull | Beguda energètica amb taurina | 45 | 11,3 | 0 | 0 |
| Dynamite | Beguda energètica amb cafeïna i taurina | 48 | 12,5 | 0 | 0 |
| Speed unlimited | Beguda energètica amb cafeïna i taurina | 48 | 11,4 | 0 | 0 |
| Bisolan high sport | Beguda isotònica | 23 | 5 | 0 | 0,1 |
| On | Néctar de fruita, jalea i guaranà | 53 | 12,7 | 0,1 | 0,3 |
| High effort rehydration | Beguda hipotònica | 18 | 4,4 | 0 | 0,1 |
| Gatorade | Aliment complementari per esportistes | 25 | 6 | 0 | 0 |
| Aquactive | Beguda adaptada a intens desgast | 10 | 2 | 0 | 0 |
| Powerade | Beguda energètica per rehidratar | 34 | 8,2 | 0 | 0 |
Extret de la informació nutricional contemplada en l’etiquetatge
1.1 Barretes energètiques. Informació per 100 g
| Producte/ Marca comercial |
Descripció | Energia (Kcal) |
HdC (g) |
Lípids (g) |
Proteïna (g) |
| Isostar high energy | Barreta energètica (40g) | 428 | 71 | 14,3 | 3,9 |
| Isostar Long energy | Barreta energètica (40g) | 420 | 67,6 | 14,3 | 5,3 |
| Sanasport | Barreta energètica (30 g) | 421 | 72 | 11,5 | 7,5 |
1. Zinman B, Zuniga-Guajardo S, Kelly D. Comparison of the acute and long-term effects ef exercise on glucose control in type 1 diabetes. Diabetes Care 1988, 11(2):201-211.
2. Horton ES. Role and management of exercise in diabetes mellitus. Diabetes Care 1088, 11 (2): 201-211.
3. Zinker BA: Nutrition and exercise in individuals with diabetes. Clin Sports Med 1999 Jul;18(3):585-606.
4. Peirce NS: Diabetes and exercise. Br J Sports Med 1999 Jun;33(3):161-72
5. Diabetes Mellitus and exercise. Diabetes Care 2002, 25 Suppl (1) :S64-S68
6. Wasserman DH, Zinman B. Exercise in individuals with IDDM. Diabetes Care 1994, 17 (8): 924-936
7. Exercise and Type 1 Diabetes. Diabetes Care 2003 26(S):73-77
8. Swinburn B., Ravussin E. Energy balance or fat balance? Am J Clin Nutr. 1993: 57 (s):766s-771s
9. Trumbo P, Schlicker S, Yates AA, Poos M. “Dietary reference intakes for energy, carbohydrate, fiber, fat, fatty acids, cholesterol, protein and amino acids”. J Am Diet Assoc. 2002 Nov;102(11):1621
10. Burke LM. Nutritional practices of male and female endurance cyclists. Sports Med 2001;31(7):521-32
11. Francescato MP, Di Prampero PE.. Energy expenditure during an ultra-endurance cycling race.J Sports Med Phys Fitness 2002 Mar;42(1):1-7
12. Trappe TA, Gastaldelli A, Jozsi AC, Troup JP, Wolfe RR. Energy expenditure of swimmers during high volume training. Med Sci Sports Exerc 1997 Jul;29(7):950-4
13. Burke LM, Cox GR, Culmmings NK, Desbrow B. Guidelines for daily carbohydrate intake: do athletes achieve them?. Sports Med 2001;31(4):267-99.
14. McKewen MW, Rehrer NJ, Cox C, Mann J. Glycaemic control, muscle glycogen and exercise performance in IDDM athletes on diets of varying carbohydrate content. Int J Sports Med 1999 Aug;20(6):349-53
15. Marion J. Franz, RD, CDE et al. Evidence-Based Nutrition Principles and Recommendations for the Treatment and Prevention of Diabetes and Related Complications Diabetes Care 25:148-198, 2002
16. Sherman and col. The effects of exercise and diet manipulation on muscul glycogen. Int J Sport Med 1981; 2:114-118
17. Rémi Rabasa-Lhoret, MD, PHD, Josée Bourque, BSC, Francine Ducros, BSC and Jean-Louis Chiasson, MD. Guidelines for Premeal Insulin Dose Reduction for Postprandial Exercise of Different Intensities and Durations in Type 1 Diabetic Subjects Treated Intensively With a Basal-Bolus Insulin Regimen (Ultralente-Lispro). Diabetes Care24:625-630,2001
18. Lemozy-Cadroy S, Crognier S, Gourdy P, Chauchard MC, Chale JP, Tauber Dagger JP, Hanaire-Broutin H. Intensified treatment of type 1 diabetes: prospective evaluation at one year of a therapeutic patient education programme. Diabetes Metab 2002 Sep;28(4):287-94
19. Sane T, Helve E, Pelkonen R, Koivisto VA. The adjustment of diet and insulin dose during long-term endurance exercise in type 1 diabetic men. Diabetologia 1988 Jan; 31 (1): 35-40
20. Paquot N. Sports nutrition Rev Med Liege 2001 Apr;56(4):200-3
21. Lamb DR, Brodowicz GR: Optimal use of fluids of varying formulation to minimize exercised-induced disturbances in homeostasis. Sport Med 3:247–274, 1986.
22. Position of the American Dietetic Association, Dietitians of Canada, and the American College of Sports Medicine: Nutrition and athletic performance. J Am Diet Assoc 2000 Dec;100(12):1543-56.
23. Palu M,United States Potato Board. New dietary guidelines from the ADA address glycemic index. March 22, 2002.
24. MacDonald MJ. Postexercise late-onset hypoglycemia in insulin-dependent diabetic patients. Diabetes Care 1987, 10 (5): 584-588.
25. Ivy JL. Dietary strategies to promote glycogen synthesis after exercise. Can J Appl Physiol 2001, 26 suppl: S336-45
26. Mannhart C. Sports and nutrition. Schweiz Rundsch Med Prax 1995 Sep 5;84(36):963-9